Són les 9h del matí i he quedat amb les alumnes a la porta de l’institut EMT de Granollers, centre que aquest any s’ha animat a organitzar la primera edició del Catskills per estudiants del cicle d’emergències sanitàries. He estat l’afortunat professor designat per acompanyar-les i fer de jurat amb la resta de professors dels altres instituts, representats del SEM i de l’empresa Falck.

Tot i el somriure que hi ha dibuixat a les seves cares, l’expressió d’il·lusió i la brillantor del seus ulls, sospito que aquesta nit no han dormit del tot bé, degut a l’estrès  que suposa exposar-se a una competició com aquesta. La consigna és gaudir i, tot i que els professors tenim expectatives i confiem molt en elles, només esperem que s’ho passin bé i acabin el dia satisfetes amb la feina feta i més motivades encara per començar la seva carrera professional.

De tots els equips participants, hauran d’actuar les primeres  i això suposa un handicap important . Cap problema. Optimisme i actitud. Som-hi noies!!

Han de resoldre un cas que desconeixen, i que consistirà en una noia que ha caigut d’uns esglaons a un pavelló esportiu. Presenta lesions  a canell i turmell drets amb hematoma, deformitat i evidents símptomes de dolor. Els participants disposen de 30 minuts per valorar, immobilitzar, mobilitzar al pacient i fer la transferència d’informació al triatge d’un centre hospitalari imaginari.

Susanna i Mariona reben el comunicat i entren al pavelló. Determinació a les seves mirades. No semblen nervioses, tot i que tota una comitiva d’avaluadors (7 més el representant del SEM) restem a l’espera de la seva actuació, mirant-les amb una Tablet a les mans i en actitud de judici màxim!. Crec que estic jo molt més nerviós que elles!!!

Abordatge frontal del pacient, control cervical bimanual, supinació de la pacient, ABCDE perfecte, collaret cervical, immobilització de les extremitats….”quin flow!!!”, penso jo en tot moment extasiat per el virtuosisme d’una actuació gairebé perfecta. Només un però, i és que el temps passa volant i veig que no donarà temps a completar l’exercici. Miro a la Mariona i li senyalo el rellotge. Em mira, somriu simpàtica i continua caminant tranquil·lament per agafar la llitera cullera. Buffff, haig de deixar de mossegar-me les ungles, però avui no serà!. El tems passa i això s’acaba. El que estic sentint crec que és això que expliquen els pares que senten quan els seus fills fan una obra de teatre, una competició o alguna cosa semblant!!

Fi de l’exercici. “Ja?”, pregunten elles totes suades i perdent el somriure per un moment.

Jo no sé com ho faran la resta d’equips, però a mi ja m’han guanyat amb el que he gaudit veient-les actuar, tot i que tinc confiança en que tenen grans possibilitats d’aconseguir una bona posició a la classificació.

Durant la resta del dia van actuant la resta d’equips i haig de romandre concentrat per poder avaluar amb el màxim rigor possible. Fem un descans per compartir un dinar amb la resta d’equips i professors en un ambient agradable, compartint aspectes d’aquesta experiència tan maca que estem gaudint.

Els professors m’envien missatges demanant informació  que vaig compartint amb ells constantment. Les alumnes fan el mateix i m’interroguen entre actuació i actuació dels equips: “Com ho han fet aquests últims?!”

Acabem a les 18:30 i els professors ens reunim amb els organitzadors per rebre el Feed-back de les puntuacions i el resultat final. Vaig escoltant totes les puntuacions. Ja no hi ha més instituts per anomenar i diria que només un equip tenia més punts que elles!!. Sí, definitiu: Segones classificades del tots els instituts de Catalunya presents aquí!. Estic molt, molt content i desitjant sortir a donar la notícia a elles i als meus companys, que esperen notícies a l’escola. M’hagués agradat tenir-los aquí presents per compartir amb ells la satisfacció que suposa, com equip, haver format a aquestes imminents grans professionals.

“Segones,  noies!!!”. Un plaer veure-les rialleres i tan contentes. No puc contenir-me i les haig d’abraçar!.

Ha sigut un gran dia. Hem gaudit d’una gran experiència gràcies a l’institut EMT de Granollers, que ha posat en marxa una excel·lent iniciativa amb molta il·lusió, molta feina i molt d’esforç també. Per una altra banda, ha sigut realment gratificant veure en acció als futurs tècnics en emergències sanitàries del nostre territori. Sembla que estarem en bones mans!