No us podeu imaginar ni de bon tros com vam gaudir de la sortida d’ahir a Navàs! Si a l’arribada a l’escola ens vàreu notar cansats no us faltava pas raó, i és que vam caminar molt per no perdre’ns ni un detall de totes les meravelles que ens esperaven a la granja.

Només arribar, cada infant va anar amb la seva mestra i un monitor o monitora que seria el que ens acompanyaria durant tot el dia per explicar-nos els detalls més interessants de tot el que anàvem a descobrir. Vam començar una ruta caminant per tot el recinte que ens va portar a veure tota mena d’animals. En la part més pròpiament de la granja, vàrem veure i conèixer les característiques de la vaca Charito, vam donar de menjar als cavalls, a les ovelles i a les cabres.  Sortint d’allà vam poder visitar les gallines i els coloms, acaronar els conills i un conillet d’índies, saludar les oques, el porc vietnamita i entrar a veure les daines i els emús (aquests últims des d’una mica més lluny).

A la secció del “toca-toca” els més valents i valentes ens vam atrevir a posar-nos una serp embolicada al coll; també vam tocar un eriçó i una iguana i vam conèixer una taràntula. Aquesta última no la vam tocar perquè ens podria haver picat! A la secció de les tortugues vam poder comprovar que gairebé són tan grosses com nosaltres, que els agrada posar-se dins de l’aigua i que, en canvi, no els agrada que els toquem el cap. I en la secció dels rapinyaires, vam descobrir que n’existeixen una gran varietat: el duc, el falcó, l’àliga… i que no són gaire amants de les visites humanes. Els cuidadors d’aquests animals, per agafar-los, s’han de protegir amb uns guants molt gruixuts.

A les 12.30 h vam interrompre la nostra ruta per anar a dinar. Feia un dia fantàstic i ens vam reunir tots  en unes taules de fusta molt maques per menjar els nostres entrepans o els àpats que ens havíeu preparat des de casa. Teníem tanta gana… I és que estàvem molt cansats!

Després d’una estona de joc lliure cada grup va tornar amb la seva mestra i el seu monitor per continuar coneixent animals. Alguns no n’haguéssim tingut mai prou. A altres, ens va costar una mica apropar-nos-hi, però mica en mica vam anar agafant confiança i ens vam anar atrevint amb els més petits.
Va ser un dia rodó. El lloc i els animals eren preciosos, però no ens volem deixar d’agrair el bon tracte de tota la gent de la Granja. Si no hi heu estat, us recomanem que hi feu una visita. No us en penedireu!