Quin rebombori que hi ha últimament a les aules del pis de baix! Després que les mestres demanessin la col·laboració de les famílies per aconseguir cucs de seda no hem parat de rebre’n. I gràcies a això, a totes les aules en tenim uns quants. De fet, n’hem rebut tants que fins i tot, els que ho hem volgut, ens n’hem pogut endur a casa!

La intenció de tenir els cucs a les aules és poder-los observar i veure el seu procés de metamorfosi des de ben a prop. Alhora, també n’hem de tenir cura, netejant-los i alimentant-los, cosa que fa que adquirim la responsabilitat de no deixar morir aquests petits éssers vius. De moment, ja hem après que el que mengen són fulles de morera. I vet aquí que el nostre pati n’és ple, de moreres!

Quan veiem que les fulles que hi ha dins de les caixes s’han assecat, ens organitzem en grups per sortir a fora al pati a buscar-ne de fresques. No els pot faltar mai el menjar. Fins ara ja ens hem adonat que els cucs van creixent. I, en alguna de les aules, els cucs més grans ja han fet uns capolls (que anomenem crisàlides) de color groc i s’han enganxat a les parets de la caixa de sabates. I ara què? Els contes que ens expliquen les mestres diuen que de dins dels capolls en surten els cucs convertits en papallona, però això ens costa una mica de creure…De fet, no ens ho creurem fins que ho veiem amb els nostres propis ulls. Mentrestant, nosaltres els continuarem observant i cuidant.

Per cert, moltes gràcies per ajudar-nos tant en la recerca dels cucs de seda! Sense vosaltres no podríem estar veient tots aquests canvis des de tan a prop!