Amb la tornada de Cor Gran a Manresa, a l’aula de Music in English hem volgut treballar algunes de les cançons, danses, instruments i elements musicals més típics de Catalunya, però també d’algunes regions d’Espanya com ara el País Basc.

En primer lloc i com hem anat fent amb tots els països que ha visitat Cor Gran, hem mirat un mapa d’Espanya. Hi hem situat algunes comunitats com ara Madrid, el País Basc, Galícia i Andalusia i també hem ensenyat on és Catalunya.
Hem escoltat una melodia anomenada “dónde vas, pájaro”? que és d’Euskadi.

L’instrument que hi sonava ens recordava molt a una guitarra; altres dèiem que sonava com un piano o un violí. La Núria ens ha confessat que es tractava d’un instrument de corda, però d’un que encara no coneixíem: l’arpa. Per una estona ens hem convertit amb músics professionals de l’arpa, perquè la Núria ens ha tocat amb la seva vareta màgica i ens hem posat a tocar.

I mitjançant uns vídeo de youtube hem conegut aquest instrument. És molt i molt gran, té moltes més cordes que una guitarra o un violí, les seves cordes són de diferents llargades, i sona com els àngels:

Hem aprofitat l’avinentesa per parlar una mica dels diferents instruments que anem coneixent i de les famílies a les que pertanyen:

STRINGS:                                                                           WIND:                                                                           

PERCUSSION:

De Catalunya també n’hem après molt. Per començar, hem treballat el galop. Ho sabeu que l’entrada del festivalet és un galop d’entrada de Ball de Gitanes? Encara que no fem servir la mateixa melodia sinó la de les Gitanes de Rubí, hem mirat un vídeo en el que els balladors de Sant Vicenç de castellet ballen el galop tot entrant a la plaça. Els hem intentat imitar!

En segon lloc hem après la cançó de la Marieta Cuacurta. Aquesta versió és un xic massa ràpida, però es pot alentir anant a “configuració”:

Hem començat aprenent-ne la lletra  amb l’ajuda de gesticulacions. Llavors, hi hem afegit els salts cap a un costat i a l’altre:

Quan ja ens la sabíem, amb una versió musical, hem ballat ball rodó en rotllana. Els nens i nenes de P3 sempre giràvem cap a la dreta, però als de P4 i P5 la Núria ens ho ha complicat una mica més. A cada final de frase fèiem un salt endavant i un endarrere i una volta sobre nosaltres mateixos:

I què més típic de Catalunya que la Sardana? Escolteu aquesta: és “la Maria de les trenes”, de Josep Saderra i Puigferrer. Ens hem atrevit a ballar-la, a la nostra manera, és clar: agafats de les mans en rotllana cap avall, marquem un peu cap endavant i després l’altre. I la rotllana volta seguint el canvi de música; primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra. Després fem el mateix però amb les mans agafades cap amunt i la rotllana torna a voltar.

Hem parlat de la música que sona quan ballem sardanes. I hem mirat els instruments típics de la cobla, que és el conjunt instrumental que acompanya les sardanes: el flabiol, el tamborí, el tible, la tenora, la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix. La majoria són instruments de vent però també n’hi algun de percussió i algun de corda i tots junts, tenen un so molt característic!

Abans d’acabar el curs, i una setmana després de la festa d’enguany a Berga, hem mostrat imatges dels plens de la Patum. Molts nens i nenes hem explicat que als nostres pares i mares els encanta anar a la Patum, i fins i tot algun de nosaltres, ja hem anat alguna vegada a la Patum infantil. Quanta gent! I quant foc!

Nosaltres, a l’aula, hem acompanyat la música del salt de plens picant de peus a terra amb el següent ritme: ta/ ta /titi /ta  . Ho hem trobat molt divertit i l’activitat ens ha enganxat de seguida!