Tot just cantàvem la segona cançó, que de cop i volta hem vist un noi vestit amb una roba molt estranya i la cara molt bruta que passava tot despistat per darrere les mestres. Mireu quina pinta que feia:

De seguida li hem demanat què hi feia allà i què li passava, i tot balbucejant ens ha acabat explicant que venia d’una època passada molt llunyana i que -no sabia com- la màquina del temps en què viatjava havia explotat, i amb l’explosió ell havia perdut unes quantes eines que hi portava. Li hem hagut d’explicar que havia anat a parar al pati de la nostra escola, la Joviat, i que la nostra ciutat es diu Manresa. Després de parlar una estona amb ell, ens ha demanat si el podríem ajudar a trobar els objectes que havia perdut en l’accident: un corró, una ferradura del seu cavall, un sac ple de sal… De seguida ens hem ofert a ajudar-lo, i seguint les seves indicacions hem anat cap al bosquet a veure si teníem sort. Mentrestant, ell ha marxat amb la Jèssica a visitar Manresa. Per sort, hem pogut enregistrar unes imatges del que anava succeint:

Escampats pel pati hem trobat cadascun dels objectes, i entre tots els hem reunit i ens els hem estat mirant. Les mestres ens han ajudat a entendre quina utilitat tenia cadascun d’aquells objectes tan estranys per a nosaltres. Sí que és veritat que alguns ens recordaven d’altres que tenim a les nostres cases, però la veritat és que es veien vellets, vellets!

Ja que era per aquí, li hem dit al Ramiro que aprofités per visitar la nostra ciutat, que és molt bonica i té llocs molt interessants per conèixer. Mentrestant haurem de pensar com ho podem fer per ajudar en Ramiro a tornar a la seva època…Podríem començar intentant construir una màquina del temps… Molt ens temem que això ens portarà molt temps i molta feina. Potser podria ser el començament d’un nou projecte al Parvulari?