Els infants d’EI3 ja fa més d’una setmana que venim a l’escola. Per als que som nous d’aquest curs hi ha hagut estones de tot, però també ha estat així per als que ja veníem l’any passat. Tots necessitem el nostre temps d’adaptació als canvis! Hi ha hagut estones de plors perquè enyoràvem la mare o el pare, estones de joc en solitari, també moments en què hem començat a compartir petites estones de joc amb nens i nenes que fins fa molt poc no coneixíem però que amb els quals estem plantant la llavor de futures amistats… Alguns ens sentim segurs dins l’espai de la nostra aula, però altres ens distraiem més quan sortim a jugar als racons del passadís o al pati.
Heu de pensar que els nostres plors i l’enuig que de vegades mostrem en el context de separació amb les famílies són respostes naturals i adaptatives. Són la nostra manera de demostrar la nostra disconformitat quan ens toca separar-nos de vosaltres. Però no heu de patir, perquè des de l’escola, l’equip de mestres fa el possible perquè anem coneixent els espais i fent-nos-els nostres mica en mica. També estan per nosaltres aportant-nos seguretat, i ens expliquen que la mare o el pare ha hagut de marxar però més tard tornarà a buscar-nos. Ens agrada saber la veritat, i va molt bé que ens expliqueu i avanceu el que farem en cada moment. Així, mica en mica ens anem adaptant a les dinàmiques de l’escola, com ara l’estona de l’esmorzar, i aquestes rutines ens ajuden molt a situar-nos en el temps. Ens agrada que quan marxeu ens digueu adéu, però si veieu que plorem una mica, no patiu. Ja sabem que aviat tornareu a buscar-nos.
Aquests primers dies, a més de l’Anna i la Mercè, que són les nostres mestres tutores, la major part de l’estona ens acompanyen la Laura i la Gemma, amb qui ja estem començant a crear vincles. I segons el dia, també venen a jugar amb nosaltres les mestres que d’aquí a pocs dies ens portaran a fer psicomotricitat i musicos o que ens ensenyaran anglès. Ja veieu que aviat, el parvulari del pisdebaix es convertirà en la nostra segona casa i hi estarem d’allò més bé: