El Patufet (i els seus pares)

Ahir a la tarda els gegants i els dracs d’EI4 i EI5 vàrem anar cap a l’escola molt il·lusionats. Ens esperava una activitat especial fora del recinte de l’escola: ens en anàvem a veure una obra de teatre a la sala petita del Kursaal dins del marc de la Fira Mediterrània de Manresa! El títol de l’obra era “El Patufet (i els seus pares)”, i mentre hi anàvem, entre nosaltres parlàvem de si el Patufet seria gaire petit o no, i si de l’arribaríem a veure. Per sort ens vam afanyar molt i vam arribar cinc minuts abans que comencés l’obra.

Hi havia tres actors i actrius que feien tots els papers i que tant recitaven el text, com el cantaven: feien de mare i de pare del Patufet, de Patufet, de narrador, de metge, de veïns… La rondalla era la de sempre, però la mirada des de la que estava explicada era moderna i sense tabús. La història començava quan el pare i la mare del Patufet volien tenir un fill, però els costava força temps aconseguir-ho. I un cop naixia, havien de suportar les tafaneries dels veïns, que deien que no era normal que la criatura fos tan i tan petita, demostrant així que la societat actual no tolera tot el que és diferent. Els pares celebraven els moments especials, com ara el primer cop que el nen feia caca o somreia, però també es veia com patien les nits sense dormir i altres moments que de vegades no expliquem als infants. Mentre la mare anava a treballar al camp, el pare es quedava a fer el dinar a casa, i és per això que el Patufet l’acabava ajudant anant a comprar el safrà i portant el dinar a la mare quan estava treballant al tros.

El final del conte va ser el tradicional. Com que de camí al camp es posava a ploure, el Patufet es va amagar a sota una col i els pares van haver de donar molt menjar al bou que se l’havia menjat perquè aquest fes un pet i sortís el Patufet. Vam acabar cantant tots i totes la tradicional cançó “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim patam, patum, no trepitgeu el Patufet”.  

Publicat dins de