Després dels Nadius Americans i Àfrica, és el torn de descobrir la música de Xina i Rússia. Un cop situades al mapa escoltem quina sonoritat té la música xinesa. La Núria l’acompanya amb uns cròtals, que és un instrument força comú en aquella cultura:

Comencem a aprendre una cançó popular de Taiwan anomenada Hei io io . Després la Núria la toca amb la flauta dolça i els nens i nenes fem un ritme amb els claves per acompanyar-la (“titi”-“titi”-“titi”-“ta”). Els més grans, també s’atreveixen a acompanyar-la amb el xil·lòfon (amb les notes “do” i “sol”):

Amb la música que sentireu ara, fem un ball típic xinès (chinese lantern and splendid China): les nenes fan una gran rotllana; amb una mà sostenen els ventalls i tenen l’altra mà a la cintura. Els nens amb les cintes de colors fan una rotllana dins de l’altra i cadascun està mirant una nena, la seva parella. A partir d’aquí, comencem a ballar. No és fàcil! Després de la música veureu un grup d’EI3 i un d’EI5 el primer dia que la ballaven:

De Rússia, aviat coneixerem un instrument típic: la balalaika. I gràcies a aquest instrument, sentirem el kalinka, una coneguda cançó russa.

Tenint-los a ells com a models i seguint el seu estil, aprendrem una dansa russa:

Coneixeu aquesta música?

Es tracta de la dansa de la fada de sucre, del ballet “el trencanous” de Txaikovsky. Aquest ballet va d’una noia que es diu Clara. Ella somia que ell i el seu príncep imaginari viatgen a una terra màgica plena de dolços. La gent d’aquesta terra de dolços estan ballant, inclosa la fada de Sucre.

I sabíeu que aquest ballet el van fer servir a la pel·lícula de Disney “Fantasía”? Us sona aquest fragment?

Finalment, escoltarem una cançó de bressol russa, Baju Bajuchki Baju. La Núria portarà dues plomes enormes i mirarem com les mou tot relaxant-nos. Els més agosarats acompanyarem la melodia amb les notes “do” i “fa” del xil·lòfon.