A les sessions de music in English hem tornat a mirar el mapa de Sud-Amèrica per recordar on són Colòmbia, Perú, Bolívia, Veneçuela, Argentina, Equador i Brasil, que són els països dels que ens han vingut o vindran a parlar algunes famílies. I un cop situats, hem descobert alguns dels instruments d’aquella zona del continent americà: la marimba, l’ocarina i la flauta de pan.

Havent escoltat el so d’aquests instruments, hem passat a aprendre una cançó molt i molt coneguda a la zona del nord: “Mi burrito sabanero”. És una nadala dels anys 70 que, malgrat moltes nacions s’atribueixen el seu origen, és veneçolana. L’autor n’és Hugo Blanco.

En primer lloc hem escoltat i entès la lletra de la cançó, i després ràpidament n’hem après la tornada: si me ven, si me ven, voy camino de Belén. La Núria ens ha repartit les maraques i hem après el següent ritme amb el qual hem acompanyat la tornada:  titi ta, titi ta/ titi, titi, titi, ta. Es tracta d’una cançó molt enganxosa i animada que ens ha agradat de seguida:

Aquí ens veureu als nens i nenes d’EI5B cantant-la amb un micròfon improvisat:

Si fem parada al Brasil, hi trobem el Carnaval de Río de Janeiro. Hem posat un parell de cançons de la pel·lícula infantil Río i hem muntat el nostre propi carnaval amb uns quants instruments de percussió: cascavells, maraques, tambors, kazoos, panderetes, claves, platerets… Cadascú ha escollit l’instrument que li venia més de gust de tocar i s’ha afegit a la festa!

En aquest fragment sortim els elefants blaus fent la nostra pròpia rua de Carnaval; hem intentat trobar els instruments amb el so més semblant als de l’àudio de la pel·lícula:

Per acabar la sessió -i com que convenia- hem fet una mica de relaxació amb la música de Villa-Lobos Suite Brésilienne, W020-2.Schottish-Côrô: dos titelles que tocaven la guitarra ens hi han ajudat.