Com ja sabeu, durant aquestes dues últimes setmanes hem tingut la visita de moltes famílies del Parvulari que provenen de diferents països d’arreu del món. Totes elles han visitat només les aules dels seus infants, però aquí al blog volem compartir les seves experiències perquè creiem que són molt interessants i atractives. En aquest post en concret us parlarem de les famílies de Filipines, Xina i Vietnam:

El dia 7 de març a EI4A vam tenir la visita de l’àvia de l’Abril, la Salomé. Quan va arribar es va presentar i ens va explicar on és Filipines i quines llengües s’hi parlen, i ens va ensenyar imatges de les plantacions d’arròs, dels cocos i dels cacauets. També vam tastar coco ratllat, cacauets i vam tocar els fideus d’arròs. Ens va mostrar dos vídeos de dos dels balls més típics de Filipines: un es balla amb uns bastons llargs a terra i s’han d’anar saltant i un altre amb unes espelmes a les mans i una al cap. I finalment, juntament amb l’Abril ens van cantar la cançó de “Feliç aniversari” amb la seva llengua.També ens va preparar in situ una mica d’arròs blanc seguint la tradició de Filipines, que és diferent de com ho fem nosaltres. Hi vam participar tots; uns hi vam abocar l’aigua, els altres l’arròs, altres l’oli, la sal i l’all i els darrers vam endollar i engegar l’olla elèctrica i la vam tapar perquè s’anés coent al vapor. I mentre ens ho explicava tot, s’anava fent l’arròs. Al final de la sessió ens el vam menjar; a alguns ens va agradar tant que vam repetir fins que es va acabar!

El dilluns dia 19 de març ens va visitar la mare del nostre company Quang, d’EI5B. Venia carregada de fotografies del seu país, Vietnam. Moltes eren de fa poquet, ja que allà han celebrat ara l’any nou. Ens va explicar que ells als anys els posen noms d’animals. Sabeu quin any és aquest?L’any del gos! Ens va dir que per celebrar-ho regalen als nens un sobre de color vermell amb diners i creuen que això els ajudarà a que aquell sigui un bon any.  A veure si sabeu quin mitjà de transport utilitzen més al Vietnam? La moto! Els carrers en van plens i fins i tot hi pugen tres persones alhora!!! Ens ho vàrem passat molt bé amb les seves explicacions i ens va prometre tornar un altre dia per ensenyar-nos a jugar a jocs típics d’allà.

A EI4B el dimecres 14 de març ens va visitar la mare del Kaiwen. Ens va fer molta gràcia sentir-li dir “hola”, “t’estimo” i “adéu” en xinès. Ens va explicar una festa que es celebra a la Xina (la festa dels fanalets) i ens va regalar un fanalet a cada gegant. També ens va portar uns palets xinesos per ensenyar-nos com s’utilitzen. Per sort, ens en van portar uns d’especials per a infants. Per posar a prova la nostra destresa amb els palets ens van convidar a berenar pa xinès i dolços típics. Vam poder veure la dansa del drac i del tigre i ens va parlar també de l’escriptura xinesa i ens va fer els nostres noms en mandarí. Han quedat preciosos…semblen dibuixos!

A EI5B van venir els pares del Jialiang i ens van explicar moltes curiositats del seu país, com per exemple com es va construir la muralla xinesa. Diuen que és tan gran com donar dues voltes a Espanya! També ens van ensenyar fotos dels vestits típics de la Xina, de la seva alimentació i dels óssos panda Ens van explicar que el seu dialecte és el mandarí. La mare del Jialiang ens va escriure els nostres noms en aquesta llengua. També ens va regalar a cada infant uns “bastonets xinesos” per menjar i ens van ensenyar a utilitzar-los tot convidant-nos a empanades xineses. El Jialiang va estar supercontent de tenir els seus pares a la classe!

També a EI5B, el dijous dia 15 de març ens van visitar la mare i la germana del Jordi. Ens van explicar que el Jordi és un nen adoptat a la Xina. Ens van ensenyar un munt de fotos de quan el Jordi vivia a l’orfenat i de quan els seus pares i la seva germana el van anar a buscar a aquell país. Per berenar ens van convidar a pa de gambes que ens va agradar molt, semblaven patates!!
Per finalitzar la tarda la Maite (la mare del Jordi) i la Natàlia (la seva germana) ens van maquillar: als nens ens van fer un llarg bigoti i a les nenes ens van pintar la cara blanca i ens van deixar uns llavis i uns ulls d’allò més bonics.

Moltes gràcies famílies per obrir-nos les portes a uns països tan bonics i interessants!