Aquest matí els nens i nenes de Parvulari 4 i 5 anys hem anat al Conservatori a veure “Boix el bruixot i la ciutat de Meravella”. És una cantata que proposa el departament de jazz, que gira entorn del valor de la inclusió i el reconeixement de les persones amb diferents discapacitats. Mentre el narrador -en David Sisó- anava explicant la història, nosaltres anàvem veient les imatges del conte projectades en una pantalla. Hi havia un noi que cantava les cançons de la cantata, i la resta de músics tocaven el piano, el teclat, el baix elèctric i la bateria.

El conte en què s’inspira la cantata és de Manel Justícia (text) i Jordi González (música), i explica una història meravellosa amb rerefons: el valor de la inclusió i el reconeixement envers les persones que tenen capacitats diferents. Boix el bruixot fa una maledicció a la ciutat roja, blava i verda, però en Xavier, la Lola i la Flora, uns protagonistes especials -perquè tenen algunes dificultats que, aparentment, no tenen la resta d’habitants de la seva ciutat-, faran entrar en raó el bruixot, sense fer massa coses: fent una abraçada, escoltant amb atenció, cantant un cançó, etc. , grans remeis que curen grans mals. Finalment, les ciutats, cada una amb les seves particularitats, s’uneixen per fer-ne una sola, multicolor i diferent: la ciutat de Meravella.

Amb aquesta bonica història aprenem a acceptar la diferència i se’ns obre la porta a descobrir altres virtuts que fan sentir bé a la gent del voltant. En resum, “SOM DIFERENTS, PERÒ A TOTS ENS MOU EL COR”.